Avui he anat d'excursió al cinema Imperial de Sabadell a veure la pel·lícula Una veritat incòmoda a causa que ara estem fent a l'institut la setmana de les energies.
És un documental sobre una confèrencia que fa Al Gore (un ex-candidat a la presidència dels EUA) i que tracta el tema de el canvi climàtic i l'escalfament global.
La veritat, la pel·lícula era una mica "tostón" perquè tota l'estona parlaven i si et descentraves de seguida perdies el fil del que deia aquell home. Però després de tot, era una pel·lícula per reflexionar. Ens em de quedar de braços plegats mentre ens carreguem el planeta? Em de seguir pensant que això que passa ara ja ha passat abans i, com també va passar abans es solucionarà sol? Jo crec que ja hem abusat massa de la natura i ara ens toca a nosaltres sortir d'aquest problema. Mai s'havia arribat a uns extrems tan bestials. Mentre en una part del planeta s'estàn ofegant, a l'altre pateixen sequera. En un lloc hi ha un huracà devastador i a un altre un terratrèmol.
Bé, simplement volia dir això, ja que molts dels que han anat avui amb mi al cinema han sortit igual que quan han entrat. Potser això també pot semblar un "tostón" però havia de dir-ho. Ens estem carregant el planeta.
Jo ja m'he concienciat. Espero no ser l'única que ho ha fet.
Suzu
Una Ceba Ecologista Ò.ó
1 comentari:
Jo fa segles que ho se això i m'he resignat a que el planteta està condemnat. U_U L'únic que espero és poder dibuixar i escriure les meves històries abans que això passi.
Que sóc passota? Si, ja ho se però que hi puc fer jo?
Publica un comentari a l'entrada