Una passa.
Dues.
Poc a poc t'allunyes.
Fuges.
Altre cop em deixes.
Te'n vas.
M'ho vas prometre.
Mai m'abandonaries.
Era mentida.
No tornis.
Adeu.
RASH-YUR: En el nom de l'ànima
El cel feia unes dues hores que s'havia començat a tenyir d'uns colors amarronats i tan sols cinc minuts avans, encara podria pensar que em salvaria, si no hagués estat pel canvi sobtat que hi va haver. Fa començar a bufar un vent gèlid i el cel ara era de color verdós. El sol era una esfera vermella a l'horitzó. Qualsevol que ho hagués vist, hagués pensat que allò era la fi del món. No ho era. Simplement començava el ritual.
Jo era al mig del camí. Sabia que m'havia arribat l'hora. No tenia esma ni per a moure'm. Encara no volia morir.
Llavors vaig sentir una veu darrere meu. "Plourà" Va dir. No era una veu ni greu ni aguda. No semblava una veu humana. Em vaig girar tement trobar-hi la propia mort però en el seu lloc hi havia un noi. Portava unes robes extranyes i una gran espasa lligada a l'esquena. "Qui ets? Hauries de marxar" Vaig dir-li. "Segueix-me" Va ser l'únic que va dir. I així vaig fer.
El vaig seguir fins al poble. No hi volia tornar. "No vull anar-hi, em mataràn" Va semblar que ignorava el meu comentari. "Vine". Sense saber ben bé per què el vaig seguir. Vam seguir caminant, vam atravessar tot el poble i... no hi havia ningú. Què hauria passat? Finalment em va portar a la cova on es feia el ritual. No hi havia ningú. Es va posar a centre i va tancar els ulls. "Qui ets?" Vaig preguntar. Ja no ho podia aguantar més. Va obrir els ulls de cop i va clavar els seus ulls grisos en mi. "Sóc un Rash-Yur, un caçador d'ànimes. I tu m'has cridat"
Espero que us hagi agradat. la veritat es que es molt extranya però... espero que trobeu el sentit xD
5 comentaris:
WOWOWOW M'encanta, ja me las vas explicar al cole (l'història) i m'agrada molt, però has pusat Fa començar a fufar...no ho he canviat per qué no se si ho has posat per qué es así (que ho dubto) o es que t'has equibocat (crec que es la segona opció xD) El poema... mmm es extrany... crec jo (opinió meva) que podria estar millor, ho expliques d'una manera molt ràpida. Però no passa res.
M'ha agrdat molt! segueix així Suzu!! Kisss
Està molt bé Suzu. Tant el poema com l'escrit. Això si el principi una mica extrany.
Sakureta es la segona opció xD Ja ho canviaré. I el poema l'he escrit així de ràpid a proposit xDDD
La veritat es que si que es extrany i al rellegir-lo m'espanto però ja aniré treient els dubtes...
Moltes gràcies a totes dues^^
hola suzu! com que aquest blog es en català doncs yo també escriure en català,encara que no m'agradi molt (ja ho saps). Està molt bé el blog en general, encara que l'historia costa una mica d'entendre. Tu i la sakura teniu molta imaginació i jo que soc tan realista... però m'agrada el blog. Adeu maca i seguiu totes dues amb aquesta imaginació!!
Molt bé cebita et felicito!
Publica un comentari a l'entrada